15 juliol 2016: Curso: L'AGENDA 2030 PER AL DESENVOLUPAMENT: COMPRENDRE, REFLEXIONAR, ACTUAR. CLAUS PER A IMPLEMENTAR‐LA EN LES NOSTRES INSTITUCIONS – (14 HORES)

18 i 19 de Julio. Inscripcipció fins al 15 de juliol.

Lloc: CIG, Centre Internacional de Gandia, c/ Tossal 8, Gandía.

Entitat: Universidad de Valencia

Fuente: Universitat d' Estiu de Gandia 

L'AGENDA 2030 PER AL DESENVOLUPAMENT: COMPRENDRE, REFLEXIONAR, ACTUAR. CLAUS PER A IMPLEMENTAR‐LA EN LES NOSTRES INSTITUCIONS – (14 HORES)

DESCARREGAR INFORMACIÓ EN PDF

PER A INSCRIBIR-SE ACÍ: Inscriu-te

PATROCINA: CÀTEDRA UNESCO D’ ESTUDIS SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. ÀREA DE COOPERACIÓ DE LA FUNDACIÓ GENERAL DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA.

Dilluns 18 de juliol
MATÍ
De 9.30 a 11.00 hores
“Agenda internacional per al Desenvolupament 2030: compromisos personals, quefers col•lectius”
Fernando Contreras. President de la Coordinadora Valenciana d’ONGD. (Membre d’ Intermón-Oxfam. València).
D’ 11.00 a 14.30 hores
“Taller d’objectius per a la sostenibilitat”
Jordi Morató. Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya. UPC

VESPRADA.
De 16.00 a 18.00 hores
“Producció social i sostenible: economia de perfil humà”
Rafael Chaves. Director de CIDEC -Centre d’Informació i Documentació Europea d’Economia Pública, Social i Cooperativa- IUDESCOOP (I. U. d’Economia Social i Cooperativa), Universitat de València
De 18.00 a 20.00 hores
“Objectius per a la pau i la governança”
Rafael Cejudo. Professor de Filosofia Moral. Dept. Ciències Socials i Humanitats. Universitat de Còrdova.

Dimarts 19 de juliol
MATÍ
De 9.30 a 11.00 hores
“Objectius possibles: superar la pobresa i la fam”
José María García Álvarez Coque. Professor d’Economia i política agràries. Universitat Politècnica de Valencia. Expert en sobirania alimentària
D’ 11.00 a 14.00 hores
Taula redona:
“Compromisos per incloure en agenda”
Educació: Maria Jesús Martínez Usarralde. T. U. Dept. Educació Comparada i Història de l’Educació, Universitat de València. Directora del Servei de Formació Permanent i Innovació Educativa.
Infantessa: Marlene Perkins. Responsable de Sensibilització i Polítiques d’Infantesa. Responsable de programes. UNICEF Comunitat Valenciana
Igualtat i gènere: Virginia Maquieira. Directora Càtedra UNESCO de Polítiques de Gènere y d’Igualtat de Drets entre dones i homes. Universitat Autònoma de Madrid. P. T. Dept. Antropologia Social, Universitat Autònoma de Madrid
Salut: Carmen Mascaró Lazcano. C. U. Dept. Parasitologia. Universitat de Granada i directora de la Càtedra UNESCO de Parasitologia y Medicina Tropical

De 14.00 a 14.30 hores
Avaluació del curs i cloenda

CURSOS DE LA UNIVERSITAT D´ESTIU DE GANDIA

La Universitat d'Estiu de Gandia és una oferta formativa i cultural única al nostre entorn valencià que combina la formació, a través de cursos i seminaris, amb activitats culturals obertes a la ciutadania en general que prenen forma de taules rodones o actuacions teatrals i musicals. Una experiència ja consolidada que es tradueix, en cada edició, en nombrosos estudiants matriculats i més d'un centenar de professors i professionals. A més, tant els alumnes com els ciutadans poden ensenyar-se a gaudir a través de les taules rodones i les actuacions nocturnes programades.

L'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

De l'escala local a la global

L'organització del territori, l'ordenament territorial, forma part d'un procés; basat en la planificació, reflex d'una política estatal, autonòmica o local, on es planteja l'anàlisi de l'estructura territorial. Constitueix un instrument bàsic, fonamental, per a l'organització i l'administració de l'ocupació i ús del territori, de la manera millor, la més racional, acompanyada d'un desenvolupament harmònic i respectuós amb les condicions de partida naturals. L'organització territorial té a veure amb les estructures de gestió i govern de les divisions administratives públiques, es relaciona amb el desenvolupament i la gestió d'activitats econòmiques i socials, i contribueix al benestar social de la població i a la preservació del nostre medi ambient.

Una organització que requereix divisions territorials que són resultat de l'aplicació de criteris naturals, humans, administratius, històrics, econòmics… en funció dels objectius i de les metes. És sabut que les divisions territorials difereixen en funció del criteri de referència. Així, per delimitar regions amb caràcter sintètic i global, es té en compte criteris naturals, humans i històrics, mentre que la pràctica politicoadministrativa es limita a unitats tradicionals. La xarxa de ciutats, la jerarquia del sistema urbà i els sistemes de comunicació esdevenen les estructures espacials permanents més destacades, a les quals cal afegir aquelles organitzacions que s'hi han anat assentant al llarg de dècades i fins i tot segles. Ens referim a les unitats territorials bàsiques, les locals, els municipis; a les organitzacions comarcals de base historiconatural, amb ciutats que exerceixen funcions parcials de capitalitat i, també, econòmiques (agrociutats, centres industrials, nuclis de serveis); a les divisions provincials, que daten del segle XIX; a les comunitats autònomes, derivades de la implantació del sistema democràtic espanyol, els principis del qual permeten identificar realitats nacionals o regionals, a partir d'unitats territorials ben definides, organitzades entorn de capitalitats, de sentiment d'identificació i pertinència a aquest territori, lligat a la història i cultures pròpies, i de l'existència d'identitats institucionals; i als estats, que formen part d'un món cada vegada més global. L'escenari mundial està condicionat pels processos de globalització que condicionen l'avenir de l'estructura econòmica nacionals, i de les seues societats.

Els actuals escenaris polítics, econòmics i socials conviden, si no obliguen, a reformular l'organització territorial dels nostres espais geogràfics, en qualsevol de les escales territorials que tractem. Es qüestionen els ajuntaments de reduïdes dimensions, s'alcen veus que reclamen una organització de l'administració local basada en unitats supramunicipals, es pretenen noves funcions per a les comarques, es qüestiona la funció de les diputacions i de les divisions que representen, les províncies; es critica la duplicitat de funcions per part de governs provincials o autonòmics; es reclamen més competències per a les nostres comunitats autònomes; s'insisteix en la transformació del nostre estat cap a una estructura federal; es replantegen les bases de la Unió Europea, des de posicions involucionistes.

La crisi econòmica constitueix un factor, un gran problema, que condiciona l'organització territorial en les seues diverses escales. La conjuntura política internacional, sota la pressió dels gegants econòmics mundials, els errors de la política exterior europea, el futur de l'euro i la crisi de l'estat del benestar, els moviments de població forçats, etc., condicionen l'esdevenidor de la futura organització i ordenació del territori.

Des de la perspectiva valenciana, la discussió se centra en aspectes com la racionalització i la reorganització del territori mitjançant nous valors de proximitat. Les divisions comarcals, unitats historicogeogràfiques i articuladores del territori, adquireixen una nova consideració. En tot cas, espais supramunicipals, capaços d'articular i coordinar la gestió d'espais metropolitans, o espais supracomarcals de trets semblants, com és ara el cas de les comarques centrals valencianes. Ens referim a proximitat, eficàcia, reconeixement i identificació de les singularitats, estratègies comunes d'actuació…

Amb tot, els nous models d'articulació territorial haurien de tenir en compte criteris de desenvolupament territorial, de manera que s'establisquen connexions entre les àrees dinàmiques i les estancades i marginals, facilitadores d'una articulació interna; que es “connecten” les regions més dinàmiques entorn de l'eix mediterrani; i la consideració dels processos de participació que permeten valorar l'opinió de les societats i la seua integració en aquests processos territorials.

La Universitat de València, una vegada més, atenta als processos de transformació política, econòmica o social actuals, planteja, en aquesta 33 edició de la seua Universitat d’Estiu a Gandia (UEG), escometre reflexions sobre el passat, el present i el futur de l'organització territorial, a partir de les seues diverses escales, de la local a la global. Nous reptes, noves metes, la mateixa forma de treballar, la discussió, la reflexió, la transferència de coneixement.

Jorge Hermosilla. Vicerector de Participació i projecció territorial

Josep Montesinos. Director del Centre Internacional de Gandia