6 mar� 2015: ELS DIMARTS NEGRES D’AMNISTIA INTERNACIONAL I COSECHA ROJA LA TORTURA. Campanya Global d’Amnistia Internacion
Amb Andreu Martín 20 h. Sporting Club Russafa, c/ Sevilla, 5 València
Lloc: Sporting Club Russafa, carrer Sevilla n. 5 València
Hora d'inici: 20 h.
Entitat: Amnistía Internacional Valencia
ELS DIMARTS NEGRES D’AMNISTIA INTERNACIONAL I COSECHA ROJA
LA TORTURA. Campanya Global d’Amnistia Internacional
Us esperem el pròxim DIVENDRES 6 març a les 20 hores, en el Sporting Club Russafa, carrer Sevilla n. 5, per parlar de la novel·la “Prótesis” d'Andreu Martín!
ANDREU MARTÍN (Barcelona, 1949) va començar a publicar novel.les policíaques en 1979, durant l’anomenat Boom de la Novela Negra, moviment indiscutiblemente encapçalat per Manuel Vázquez Montalbán.
S’autodenomina autor de novel.la policíaca, front a la novel.la negra i la novel.la enigma des de la convicció que el concepte novel.la policíaca integra els altres dos, i creu que les noves tendències del gènere han de fusionar la intel.ligent complexitat reflexiva de la novel.la enigma amb l’acció i l’anàlisi social inherents a la novel.la negra.
PRÓTESIS (premio Círculo del Crimen 1980)
Narra una història de venjança dura, pura i violenta, en què els protagonistes, un policia i un delinqüent, agressor-agredit, víctima-botxí estan destinats a enfrontar-se en una espiral sense eixida. A partir de la trobada entre ambdós personatges, hi ha un abans i un després en les seues vides, un canvi radical.
La novel.la ens trasllada a la Barcelona dels anys 80 i als seus barris marginals, bars i sales de festa, on cohabiten personatges fora de la llei, i ens submergeix en un món tèrbol on coexisteix la democràcia amb restes del franquisme. La descripció de les relacions que el protagonista manté amb els amics, els que queden de la banda del seu barri i amb la Nena, tan fonamentals en la seua vida, ens dóna una idea del tipus de vida que tenien.
La narrativa és sublim, i va creant una tensió magistral. Els capítols són dies, els trams de cada capítol són les hores de cada dia, de forma que el lector no pot escapar d’aquest ritme angoixós que imposa Martín.
Miguel Vargas Reinoso – “El Migue”, “el Dientes”- és un delinqüent de “poca monta” que veu com la seua vida canvia quan, amb només 17 anys, després d’haver robat i violat una parella amb els xavals de la seua banda, és detingut i torturat brutalment per un violent policia, “el Gallego”. Aquesta pallissa brutal en què aquest últim li rebenta la boca i li fa saltar les dents, marca un abans i un després en la vida d’ambdós. El torturat passa els seus dies revivint el succés i pensant en la forma de trobar el seu botxí i consumar-ne la venjança que ha de ser el més cruel i violenta possible. El torturador, Salvador Gallego, antic policia de la Brigada Político Social, amb fama d’home dur i mètodes fascistes, veu com els seus dies en el cos arriben a la seua fi portant una vida mediocre i infeliç com a guarda de seguretat.
El delinqüent, des de la seua detenció s’ha tornat insomne, pateix crisis de plors, ràbia, falta d’empatia d’anhedonia i molt de dolor i soledat, i es submergeix en una obsessió de la qual no pot escapar. L’expolicia és el causant de la seua desgràcia i ho ha de pagar de la forma més cruel possible. Aquesta és la raó de la seua existència. Naix així una relació sinistra i terrorífica entre aquests dos desgraciats que es veuen agafats en una espiral sense eixida que marca per sempre els seus destins.
