7 mar� 2014: Movilizacion: Targeta Roja a Fabra

El 7 de Marzo.

Lloc: Online

Entitat: La Tenda De Tot El Món

Els valencians i valencianes ens trobem davant un dels moments més crítics de la nostra història recent. S’acosta una mena d’hora de la veritat.
L’augment devastador de l’atur, l’atonia econòmica, el tancament d’empreses, la desindustrialització, l’abandó del camp, la deriva autoritària d’uns governants que no escolten ni dialoguen, les actituds irresponsables que posen en perill les Institucions Autonòmiques, la privatització dels serveis públics, la venda a preu de saldo del nostre patrimoni, la destrucció de la nostra Televisió, tot això ens ha de posar alerta.
 La situació de les finances públiques –marcades per les retallades i els impagaments- és dramàtica. I no per cap càstig diví, sinó per causes molt tangibles.
La primera és la factura terrible, en forma d’endeutament  i de pagament d’interessos -que ja superen el que es gasta en Educació- d’una gestió megalòmana i fracassada. Una gestió desastrosa, iniciada el 1995, una gestió que té noms i cognoms, que es diu Zaplana, Olivas, Camps i Fabra.
L’aposta insensata per l’especulació immobiliària , el turisme indiscriminat  i  l’arquitectura espectacle (mentre  s’abandonava l’economia productiva)  fou l’ambient perfecte per a un esclafit impressionant de la corrupció i per a l’enriquiment personal d’uns quants. Una corrupció institucionalitzada que ha podrit el partit que ostenta el poder al País Valencià, i que fins ara no ha rebut el correctiu necessari. I que ha comportat, de retruc, oprobi i desprestigi per a tots els valencians. Els casos de corrupció es compten per desenes, els imputats per centenars. Un espectacle que ha embrutat la imatge del nostre País, convertit en terra de saqueig.
 Però eixa aposta megalòmana i caducada del PP ha sigut una política desgavellada,  malbaratadora dels recursos públics i de les energies de tota una societat. Perquè allò que Zaplana i Camps impulsaren sense una mínima base de racionalitat econòmica s’ha de pagar ara. I ho està pagant la ciutadania, ho estan pagant els que es queden sense faena, els dependents que se’ls retallen les ajudes, els estudiants que se’ls apugen les matrícules, els empresaris que es queden sense crèdits i sense mercats, els joves que es queden sense futur, els ciutadans i ciutadanes que es queden sense serveis públics de qualitat, universals i gratuïts, o que veuen com perillen greument i es deterioren.
 Ja sabem que influeix molt el context més ampli de la crisi, les polítiques d’austeritat i restricció pressupostària emanades d’Europa i la gestió nefasta del govern de l’Estat. Però el llast generat per un model econòmic i polític basat en el clientelisme, la corrupció i l’especulació promogut pel PP al País Valencià és insuportable.
 Una altra causa molt important de la dramàtica situació actual és també  el brutal dèficit estructural del finançament, que és escandalosament lesiu per als interessos valencians. Tots els estudis solvents indiquen que hi ha un dèficit sistemàtic de finançament, una eixida neta de recursos, un escanyament permanent que ofega les finances públiques. Els compromisos bàsics de la Generalitat Valenciana  en sanitat, ensenyament, serveis socials, administracions locals, infraestructures, pagament a proveïdors, etc., estan sotmesos a una tensió insuportable. Tot això perjudica greument la recuperació econòmica i el benestar de la població.
A l’ofegament implacable derivat d’una política general d’austericidi cal sumar els efectes d’una crisi valenciana específica. Que s’ha traduït en la desaparició del sistema financer propi amb la venda de Bancaixa, la CAM i el Banc de València, en la reducció de l’oferta de serveis públics, en un atur per damunt de la mitjana, descens dels nivells de renda que ja estan per baix de la mitjana d’Espanya, empobriment general i enfosquiment de les perspectives de futur. L’empobriment massiu i la manca de perspectives econòmiques, que generen tant de malestar, són el resultat directe de la política fracassada del PP.
La culminació d’aquesta deriva desesperant ha sigut, per  ara, el tancament de RTVV i la proposta de retornar competències a l’Estat central per insuficiència de finançament. És a dir, el desballestament d’un marc institucional i polític d’àmplia autonomia, la reducció a una autonomia merament administrativa i de façana.
 A la incompetència i a la manca de rigor, a la megalomania quasi delictiva de Zaplana i Camps, cal sumar ara la legitimació i la complaença d’Alberto Fabra amb els plans de recentralització inscrits en el programa màxim de l’espanyolisme de la FAES. Cal afegir-hi la manca absoluta d’ambició que caracteritza el president actual, que no es creu la Institució que representa i no fa una defensa resolta dels interessos valencians. No reclama com cal el finançament just ni el deute històric, ni negocia una legítima reducció de l’endeutament consolidat. No té ni idea de què s’ha de fer per traure endavant aquest País, perquè ni el coneix i se’l creu.
En comptes d’unir els esforços mancomunats dels valencians per a reivindicar solucions justes, segueixen una política sectària de fets consumats en benefici d’una colla d’aprofitats propers al poder que volen apropiar-se del patrimoni col·lectiu dels valencians. Per això les privatitzacions. El tancament de la RTVV no té cap sentit econòmic, és un atemptat directe contra la indústria audiovisual, el dret a la informació i la llengua dels valencians.
 Fins ací hem arribat. A partir d’ara  o s’imposa un Canvi amb majúscula, una inflexió enèrgica, o el futur dels valencians consistirà en un retrocés de conseqüències imprevisibles que ens retornaria a la nit dels temps. A la llarga nit del franquisme.
I no ho podem consentir. No ho consentirem. Els partits, organitzacions i entitats que hem convocat cridem a una àmplia i sostinguda mobilització social que acompanye i que culmine el Canvi necessari i possible. I exigim que es convoquen Eleccions Anticipades, per avançar ja solucions, recuperar el temps perdut, aportar confiança i posar les bases per a una recuperació econòmica, política i moral de la societat valenciana.  No podem esperar més. Necessitem aire fresc en les Institucions, nova gent, cares noves, disposades a treballar amb força i amb il·lusió en favor dels interessos col·lectius, sense les hipoteques de corrupció i ineficàcia que ofeguen els inquilins actuals del Palau de la Generalitat. Els piròmans no podran ser mai els arquitectes de la nova etapa que necessita la Comunitat Valenciana.
Cridem a la mobilització enèrgica i pacífica dels valencians i valencianes. Cridem a la consciència personal i al sentit de la responsabilitat de cada u. Està en joc el nostre futur, i el dels nostres fills.